Ni millors, ni pitjors, ... diferents

Per cortesia de Merce

Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem: "gat vell" i "gata maula".

La sort màxima de la rifa és un masculí "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Déu)".

Ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir".

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns "sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalans són, només, uns "poca-vergonyes".

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".

Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples "buenos días" i "buenas noches" diaris.

A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, abrazos, pena, paseos... "mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abraçades, pena, un tomb...".

Allà diuen "¡oiga!" quan aquí filem mes prim amb un "escolti!"

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells "hablan" -i fan!- aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra"(esquerra)....


Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua.

També canvien de punt de vista.

-------------------------------------

Diuen que, quan Déu va crear el món, perquè els homes prosperéssin, els va concedir dues virtuts.

Així :
Als Suissos els va fer ordenats i complidors de la llei.
Als Anglesos, persistents i estudiosos.
Als Japonesos, treballadors i pacients.
Als Italians, alegres i romàntics.
Als Francesos, cultes i refinats.
Quan va arribar el torn dels Espanyols, es girà cap a l'àngel que prenia nota i li digué :
" Els Espanyols seran intel.ligents, bones persones i del Partit Popular."
Quan va acabar de definir la creació, l'àngel li digué a Déu :
"Senyor, li ha donat a tots els pobles dues virtuts i als Espanyols tres. Això farà que prevalguin sobre els altres."
I Deu respongué:
"Doncs tens raó, ...... Bé, com que les virtuts divines no es poden treure, farem que cada Espanyol només en pugui tenir dues."

Es per això, que hi ha tres tipus d' Espanyols:

1 - Les bones persones i del Partit Popular, no poden ser intel.ligents.
2 - Els intel.ligents i del Partit Popular, no poden ser bona persona.
3 - Les bones persones i intel.ligents, no poden ser del Partit Popular.
Paraula de Déu


REENVIA AQUEST MAIL A 10 PERSONES IMMEDIATAMENT, O NO
TORNARÀS A MENJAR MAI MÉS BOTIFARRA AMB
MONGETES NI BEURE AROMES DE MONTSERRAT. EL TOMÀQUET
SE' T TORNARÀ AGRE ABANS DE SUCAR EL PA,
I NO SE' T LLIGARÀ L' ALL I OLI.