Millor que vinguin sense les seves mares

Aquest es el article tan polemic (segun mi amigo Fede y sus secuaces) de Iu Forn a l´Avui:

Manual del bon colpista
Passa-ho!
Iu Forn

Patim una pandèmia de militars d'una molt alta graduació (possiblement absenta) als que no els agrada l'Estatut. O sigui que com que estan enfadadets es dediquen a amenaçar-nos de treure els tancs al carrer. Bé, doncs, o els treuen d'una vegada o callen (també d'una vegada). I si al final creuen que han de fer el que històricament han fet en aquests casos, permetin-me uns consells d'amic:

Si entren a BCN per la Diagonal, deixin els tancs i agafin el tramvia, que estem parlant d'una ciutat sostenible.

Un cop a la Diagonal veuran que a mà dreta hi ha la seu de La Caixa, ja saben, aquests de l'opa que vol matar de gana Ej-paña. És evident que mereix ser assaltada. Però molt de compte!!! Si en un despatx es troben una noia alta i rossa, deixin-la estar. Podria ser una filla del rei que treballa a l'empresa.

Si en ple saqueig de la ciutat decideixen tornar a endur-se papers, millor que esperin que retornin els que ara estan venint de Salamanca. Si se'ls emporten junts, aprofitaran el transport i estalviaran uns calerons, que sempre van bé.

Recordin que l'ordenança de civisme de BCN prohibeix la pràctica de la prostitució en segons quins supòsits. Per tant, millor que vinguin sense les seves mares.

Avís important: ¿saben el Financial Times, aquest diari que dimarts afirmava que l'article 8 de la Constitució té "imperfeccions", que demanar ser una nació és un anhel democràtic i que l'actitud del PP en el cas Mena "pot representar una amenaça més gran a la unitat d'Ej-paña que les ambicions autonomistes de Catalunya"? Doncs aquest diari no és català. Per bombardejar-lo haurien de trucar a informació de la Gran Bretanya i demanar-los l'adreça a ells.

Ah, i una cosa molt important que em deixava: sobretot facin cas del senyor Tribunal Suprem i només arribar apuntin-se a ballar sevillanes, no fos cas que acabessin aprenent català.

I aquesta la seva rectificació:

Parlava de colpistes
Passa-ho!
Iu Forn

Dijous vaig publicar un article que ha generat un daltabaix certament inesperat. Tot va començar ahir al matí al programa La mañana de la COPE. Pel que m'han explicat, van comentar l'article manipulant-lo i traient de context un dels fragments en què hi havia una expressió insultant. A mig matí alguns companys periodistes van avisar-me que la notícia més destacada del dia a la web libertaddigital.com era aquest humil servidor. Coi, si està bé el món mundial per convertir-me en important, vaig pensar jo sense donar-hi importància. Des d'aquell moment no he parat de rebre amenaces i insults via telèfon i via correu electrònic. Dos dels correus eren de militars que em facilitaven la seva adreça. Vaig contestar-los demanant que llegissin l'article sencer. Hem intercanviat diversos missatges i, home, amics no ens hem fet, però dels insults inicials hem passat a una correspondència relativament civilitzada.

La frase en qüestió és desafortunada? Reconec que sí. Les percepcions personals són pròpies de cadascú. I si tal com vaig dir personalment als dos militars ja citats, cal que demani disculpes pel que no he volgut dir, les demano. Però és un perdó amarg. Perquè només em referia als colpistes. Em sap molt de greu que militars no colpistes, gent que treballa en missions humanitàries i que, en alguns casos, està donant la seva vida, pugui pensar que em referia a ells. Tan malament estan les coses en aquest país?

Ah, i dues últimes cosetes: 1) és molt baix usar com a munició de lluites empresarials, polítiques i periodístiques que em sobrepassen algú tan insignificant com jo, i 2) que se m'insulti en webs de senyors una miqueta tensos és normal. Ara bé, això de les amenaces ja és una altra cosa. Tant de bo no haguem de responsabilitzar cap d'aquests manipuladors del que li pugui passar a un senyor que és enemic de la violència i que només sap fer una cosa (i tampoc gaire), que consisteix a ajuntar lletres.